Vull que sàpigues
que no és rellevant.
Allò que et preocupa
no és tant important.
Que res mereix les teves
llàgrimes,
no tens perquè plorar.
No serveix de res enfonsar-se,
has de tornar-te a aixecar.
Un cop t’he dit això,
vull que siguis conscient
que em tindràs aquí sempre,
en els bons i els mals moments.
I no, no et diré
que tot és perfecte.
Tan sols em quedaré
a escoltar-te i a entendre’t.
Perquè justament això
és el que fan els amics;
de les males estones
en fan els records més bonics.
Vull que sàpigues
que t’estimo de veritat,
que sempre que em necessitis
em tindràs al teu costat.
Ets
No ets un país, ni una nacionalitat,
ni totes les coses que ja t’has comprat.
No ets un número, ni una talla,
ni la roba que t’embolcalla.
No ets un adjectiu, ni un ofici,
ni el que es basa en un prejudici.
Totes aquestes banalitats
són el que creu societat.
No facis cas del que diuen
la gent diu el que sap
I el que no saben, petita,
és distingir les coses importants
de les que no són rellevants.
En realitat, petita,
ets totes les coses
que no t’han explicat.
Ets allò en què somies,
el futur que volies
Ets el que hi ha dins del teu cap
tot i que no ho hagis mostrat.
Ets els “gràcies” i els “t’estimo” que reps
dels que ja no tenen ganes de res.
Ets les coses en què et fixes,
ets el que creus que és ser lliure
Ets una idea, o bé una opinió
ets les notes de la teva cançó.
Una cançó, petita,
que mai ningú d’aquest món
podrà encabir a dins d’un mot.